dimarts, 16 de gener de 2018

DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. II PART.

Des de Safo de Lesbos, o les dones que excavaven a les mines de Gavà, sempre ha hagut dones que han tingut un paper molt diferent al que la història oficial les ha assignat. 



Retrat de Lucrècia de Borja (?). Bartolomeo da Veneto. Kunstmuseum in Frankfurt | Städel Museum


Accés a la primera part: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/03/dones-que-van-deixar-empremta-i-part.html


Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona. Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook.

Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps.


MILADY LUCY HAY


Va inspirar el personatge de Milady de Winters a la novel·la Els tres mosqueters de l'Alexandre Dumas. Van exagerar les seves maldats per fer-la una de les dones mes "dolentes" de la història, i al cine la va representar Lana Turner, per si fos poc. Del poc cert era el nom de Milady, era anglesa, i també que fos espia. La resta poc a veure. 


Era filla d'Henry Percy un dels nobles més rics de la cort que va ser fet presoner a la Torre de Londres, suposadament per haver participat en una conspiració per volar al Parlament, en temps de la reina Elisabet Tudor. 

Així Lucy va viure ja des de jove les intrigues que es gestaven en la Cort. Casada amb un vidu 19 anys més gran que ella, sir James Hay, noble al qual James I s'havia portat d'Escòcia com un dels seus nombrosos favorits (amants). Les intrigues contra el totpoderós duc de Buckingham, George Villiers, l'últim i el més poderós dels favorits i amants del rei Stuart, a qui consideraven un perillós rival.

Va ser per això que Lucy va acabar treballant a les ordres del cardenal Richelieu de França, però ni va morir, ni es va acabar aquí la seva historia. Les intrigues van continuar al llarg de tota la seva llarga vida. Es va fer amant, al mateix temps, de Thomas Wentworth, comte de Strafford, i del seu màxim oponent polític, John Pym, traficant amb informació entre un i altre durant diversos anys, instigant i enterbolint les ja de per si tenses relacions entre els dos partits.

En 1647, la comtessa va unir el seu destí al partit purità als que va proporcionar copioses sumes de diners, arribant a empenyorar joies personals per finançar el que desembocaria en la Guerra Civil Anglesa, l'execució de Carles I i l'arribada al poder de Cromwell. Lucy es va posar al servei del rei, exercint d'intermediària entre el sobirà i els parlamentaris. En 1649 Cromwell va ordenar la seva detenció i Lucy, acusada d'espionatge i conspiració va ser tancada en la Torre de Londres . Però fins i tot des de la presó, va mantenir una llarga correspondència xifrada amb el nou rei, Carles II, que havia fugit a l'exili després de l'execució del seu pare, conspirant fins a l'últim moment per facilitar el seu retorn i la caiguda de Cromwell.

Lucy va morir en llibertat, víctima d'una apoplexia, el 5 de novembre de 1660, tenia 61 anys. De vegades la realitat és encara més fascinant que la ficció, aquest és un cas evident.

Retrat de sir Anthony van Dyck



GRÀCIA NASI. "LA SENYORA"

Jueva expulsada de la Corona d'Aragó. 

Va arribar a Turquia el 1553, on amb els seus diners va ajudar els jueus sefardites que eren perseguits per la Inquisició en els regnes hispànics i Portugal, creant rutes cap a les terres otomanes i donant-los refugi, Per aconseguir-ho es va haver d'enfrontar a l'emperador Carles V, al rei Felip II, a la reina Maria d'Hongria i fins al papa Pau IV.

Retrat de Gràcia Nasi, trobat al blog senyalat a l'inici del tex. 

LUCRÈCIA BORJA. (

Pocs personatges històrics mereixen la meva admiració com ho és Lucrècia Borja (1480-1519). Els historiadors li han posat els pitjors dels adjectius imaginables. Certament va ser una dona molt infeliç, però també una persona culta, intel·ligent, sensible i una política que va ser estimada pel seu poble al final dels seus dies. 

Va ser filla de Roderic Llançol de Borja, després Alexandre VI, i va servir de moneda de canvi en les unions que la seva família preparava. Una cosa sempre m'ha cridat l'atenció, aquest va ser l'únic Papa que va tenir fills, a la resta els historiadors els hi diuen nebots. El regnat dels Borja a Roma no va ser diferent de la d'altres Papes del seu temps, però ells eren estrangers. 

El desembre de 1501 s'acordà el tercer matrimoni de Lucrècia amb l'hereu del ducat de Ferrara, Alfons I d'Este. Amb ell va tenir 6 fills. A Ferrara s'envoltà d'un grup d'artistes i intel·lectuals. Les cròniques de la ciutat parlen d'una dona estimada i respectada pel seu poble, que acompanyava al seu espòs com a lloctinent al camp de batalla. 

Amb la caiguda en desgràcia de la seva família, ella va intercedir per millorar les condicions en les quals vivia el seu germà César, infructuosament. Va morir amb 39 anys, en les complicacions d'un nou part.

La desgràcia personal de Lucrècia Borja va transcendir la seva vida mortal, ja que encara avui, gairebé cinc-cents anys després de la seva mort, se segueix vinculant la seva figura a enverinaments i instigacions polítiques. Res més lluny de la realitat. El seu més gran pecat: ser dona, estrangera i culta a un món d'homes.

Retrat ideal d'una dona, de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja


CATERINA SFORZA  LA "LLEONA DE LA ROMANYA". 

Caterina Sforza (1463 - 1509), fou una filla il·legítima de Galeazzo Maria Sforza (duc de Milà) i de Lucrecia Landriani, va ser comtessa d'Imola i Forlì i una de les dones més famoses del seu temps. Va ser coneguda com la lleona (vampiressa, diablessa) de la Romanya, o la "virago cruelissima".

Va rebre una refinada educació a casa del seu pare, la van casar amb un "nebot" (eufemisme que significava fill) de Sixto IV. Per aquest matrimoni es va convertir en Senyora d'Imola.

Després de la mort de Sixt IV, Caterina -embarassada de set mesos- va donar mostres del seu esperit aguerrit per defensar el seu patrimoni territorial. Va prendre el Castell Sant'Angelo per justificar el seu dret sobre Imola davant el nepotisme del nou Papa. Amb aquesta acció va assegurar el seu domini sobre Imola, i el nou pontífex, Innocenci VIII, li va concedir la plaça de Forli.

En 1488 el seu espòs va ser assassinat en un complot, segurament organitzat per ella mateixa. Després d'un intent de segrest i gràcies a la seva sang freda va aconseguir que es reconegués al seu fill primogènit Octavio Riario com a nou senyor de les heretats. Abans va haver d'aquarterar-se en un castell per enfrontar l'atac dels aliats del seu marit. Caterina, sembla ser, des de la muralla del castell es va aixecar les faldilles i assenyalant els seus genitals els va cridar: «Ho amb m'ho strumento per Farne degli altri!» («Tinc l'instrument per fer d'altres!»). Amb aquest gest, es diu, va sorprendre els assaltants, que van aixecar el setge.

En els anys següents, la bella vídua va gaudir de fogosos amants. El seu favorit, Giacomo Lleig, de 19 anys o Giovanni de Mèdici, conegut com il Popolano, un atractiu noble florentí. Les seves noces amb aquest va significar la guerra amb els Borja. Cèsar Borja va arribar a atrapar-la i tancar-la en pèssimes condicions.

Després de recuperar la llibertat va veure com els seus territoris havien estat ocupades per la família Orsini, després d'això es va tancar en un convent a Florència on va morir.

Va ser una dona renaixentista, va donar suport a Leonardo da Vinci, es creu que ella va ser una de les tres gràcies de Botticelli o fins i tot la part superior de la Mona Lisa.

Retrat de Caterina Sforza. Lorenzo di Credi. Pinacoteca Civica di Forlì (1483)




AMINA DEL PAIS HAUSA.
(Siglo XVI)



Des dels segles X i XI, els hausses van ser governats per les Habees o reines Kufuru, en l'actual Nigèria. La més cèlebre va ser Amina, filla gran de la Reina Bakwa Turunku. Ella es creu que va governar l'imperi Hausa entre els anys 1536 i 1589, va ampliar els límits del seu Estat fins a la costa Atlàntica, va fundar diverses ciutats i va dirigir personalment un exèrcit de 20,000 soldats.

En 1536, va fundar el Regne de Zazzau en 1536 des del qual aconseguiria el control de tot el territori Hausa i posant sota la seva administració a altres pobles, com les terres Nupe i Igala o Idah, aquests últims pertanyents fins llavors a un dels regnes Yoruba., el territori dels Kano, pertanyent als Fulani.

Es va fer famosa la seva estratègia militar basada a aixecar campaments fortificats, que un cop dominada la regió es convertien en importants ciutats emmurallades. És el cas de l'actual ciutat de Zaria, que porta el nom de la germana menor, Zariya.

Coneixem la seva realitat gràcies a la rica tradició oral de la zona, aquestes parlen d'Amina com una guerrera ferotge. Ella es va negar a casar-se per la por de perdre el poder. Es deia que prenia un amant d'entre les persones conquistades després de cada batalla, al qual matava o castrava en el matí següent a la seva nit junts.

Més informació: https://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=https%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fwiki%2FAmina&prev=search






dimarts, 9 de gener de 2018

NAVÈS, RUTES PER LA VALL D'ORA

Amb motiu del tornado del diumenge 7 de gener del 2018, els mitjans de comunicació han citat el municipi amb sort diversa. Al Bages, a la província de Barcelona, alguns el nom era impossible d'entendre (És Navès, ni Navés, ni Navàs, ni Navas).




Navès és un municipi del Solsonès de menys de 300 habitants dispersos per un extens territori de prop de 150 quilòmetres quadrats. El seu patrimoni natural o històric és espectacular. Per anar-hi, des de Solsona i Cardona podem agafar carreteres en direcció a la Serra del Cadí que travessen el municipi. Aquí alguna mostra, la Vall d'Ora. 





Seguint la carretera Solsona en direcció Berga (C 26) trobarem una carretera en bon estat que puja paral·lelament al riu Aigua d'Ora. Uns 8 quilometres més amunt, ens trobarem el Molí-Museu de la Vall d'Ora. Prop hi trobarem els molins fariners i el pont romànic sobre el riu.

Per visitar el museu cal demanar-ho a l'ajuntament de Navès:   http://www.lleida.com/ecomuseu-de-la-vall-dora/qui-som








Prop d'aquí està un dels llocs on la llegenda situa la mort del compte Guifré el Pilós el 897. 








El lloc és punt de partida per diferents rutes per la zona. La més espectacular puja fins a la Serra de Busa amb uns tres quilòmetres hi ha un desnivell d'uns 600 metres, ruta ben senyalada amb claus i un tram amb escala.  Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-busa-la-vall-dora-2976482#wp-2976487






Paral·lelament al peu de la serra de Busa podem trobar la Ruta dels embocats, passa pels llocs on s'amagaven els que fugien de tots tipus de persecucions. Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-busa-solsones-terra-demboscats-emboscats-de-la-guerra-civil-de-13-a-16-anys-6983237

Balma del Xalet. 


Seguin la carretera al costat del riu entrarem a un camí en no gaire bon estat. A peu o amb cotxe val la pena seguir fins a arribar a Sant Pere de Graudescales. Enmig d'un paratge de gran bellesa natural trobem aquesta església romànica del segle X. També pot ser punt de partida per pujar a la Serra de Busa. 






Un altra ruta espectacular és la pujada a la serra de Busa, generalment des de Cases Altes al pantà de la Llosa del Cavall, també terme municipal de Navès. A la serra es pot pujar a través d'una via molt estreta que puja pel costat del castell de Basora, també a aquesta localitat. Aquí la ruta a la serra i la presó del Capolat:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html




dijous, 2 de novembre de 2017

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espai Solsonès Barroc són la millor mostra.




El barroc arriba a Catalunya a inicis del segle XVII, però al Solsonès esclata en ple segle XVIII quan ja les corrents il·lustrades i neoclàssiques li estaven guanyant terreny.

Possiblement l'obra més espectacular d'aquest període és el retaule del Santuari del Miracle al municipi de Riner. El seu autor, Carles Morató (1721-1780) és un dels millors representants d'aquest barroc tardà. Podem trobar obres seves al convent de Santa Teresa de Vic o al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva a Les Masies de Voltregà, El retaule de la verge del Claustre de Solsona va desaparèixer després d'un incendi.




El retaule del Miracle commemora la suposada aparició de la Mare de Déu nena el 1458. L'actual església es va fer sobre anteriors construccions gòtiques i renaixentistes, de les que es conserva el retaule del Pere Nunyes (clic) del 1530. 



El retaule està fabricat sobre fusta de pi i pollancre (Àlber), té una alçada de 23 metres i una amplada de 12.

Orgue del segle XVI






La web del Santuari (1) explica "
L'any 1747 s'iniciava la construcció del retaule, i en 1758-1759 s'amplià l'orgue amb un registre de clarins i baixons; i s'acabà el cambril. L'esgésia actual tindria, un cop acabada 38 metres de llarg per 29 d'ample i 26 d'alçada. Dóna entrada al temple, una bella portalada integrada per dues columnes dòriques que sostenen un frontó barroc. A la part superior de l'edifici s'obren tres grans galeries amb forma de tribuna amb balustrada de pedra. El temple consta interiorment d'una sola nau amb sis capelles laterals. En el prebisteri, dues portes laterals donen accés a la capella del Santíssim i a la sagristia. D'una gran cornisa arrenquen els arcs centrals, d'estil ogival, que aguanten la coberta i van a unir-se en quatre grans claus de volta. L'església del Miracle, malgrat restar inacabada des de 1820, representa un exemple d'arquitectura religiosa únic a Catalunya."














Sobre l'actual restaurant podem trobar l'Espai Barroc Solsonès (2). Un centre d'interpretació sobre aquest corrent artístic a aquesta comarca. Un lloc que ens ajuda a "descobrir un patrimoni historicoartístic excepcional, els retaules, els santuaris, els edificis parroquials i també els paisatges circumdants ens proposen un suggerent viatge en el temps, cap al món de les arts, és clar, i cap al més misteriós de les creences i conviccions dels nostres avantpassats dels segles XVII i XVIII." (2)




Veurem com vivia la gent, els seus gustos musicals, les seves pors, especialment representades pels exvots (clic) que ens recorden com les diferents confrontacions al nostre país els van fer patir.




Cal visitar a més l'oferta gastronòmica del nou restaurant, ara Obert TOTS ELS DIES de 09:00h a 17:00h. Telèfon: Telf:973 09 09 16:   https://www.facebook.com/restaurant.elmiracle/ 

(1) Web Santuari del Miracle: http://www.santuarielmiracle.com/pesglesia.php

(2) Web Solsonès Barroc:  http://www.solsonesbarroc.cat/

Imatges del Josep Menoyo, majoritariament. 





divendres, 13 d’octubre de 2017

HISTÒRIES DE GAVÀ (II PART)

Segona entrega amb sis petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 





BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS

De ben petit veia despertar Barcelona des del Born, un record inoblidable, entre olors de sardines, olives, bacallà i les verdures fresques. 

Exterior del mercat del Born 1.915-1.925. Fotografia: Ritma. Arxiu fotogràfic de Barcelona.

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/aquella-guerra-no-era-la-seva.html
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. I va acabar fugint del front en dues ocasions.


EL TESTAMENT DEL FADRÍ DE PUNSETS.
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/el-testament-del-fadri-de-punsets.html
Avui explico una història que va passar a una masia que no estava a la mà esquerra del Cardener, però que segurament ha passat a molts altres llocs.



EL MEU ONCLE VA SER UN REFUGIAT

Joan Altés Purcet va ser refugiat, i va ser esclau a França.



OUS, GALLINES I POLLASTRES:

Jo vaig aprendre a córrer davant dels pollastres.



DE QUAN EL TEMPS D'ESPÀRRECS, ERA TEMPS DE MOSQUITS

De petit quan baixava a les sorres els mosquits feien festa major.

Els meus avis, el Poldo, la Maria i la meva tieta la Teresina.


dilluns, 9 d’octubre de 2017

HISTÒRIES DE GAVÀ (I PART)


Primera entrega de petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 





LA DONA A LA SOCIETAT AGRÀRIA GAVANENCA. PRIMERA PART DEL SEGLE XX
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/11/la-dona-la-societat-agraria-gavanenca.html
La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya.




SÌNDRIA, MELÓ I CARN DE CAVALL
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2010/11/sindria-melo-i-carn-de-cavall.html
Jo de petit tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi.


COM UN INDIÀ ORGULLÓS VA TRANSFORMAR GAVÀ

Arturo Costa era un indià orgullós que li agradava mostrar a tot el poble les seves riqueses aconseguides en qui sap quines activitats a Amèrica. Va comprar terres prop de la carretera i l'estació, va fer portar l'aigua i la llum al poble i va endegar un projecte tan ambiciós que havia de fascinar a tots els gavanencs durant molts anys. La majoria tan sols ho podien veure de molt lluny.



LA TORRE DEL CLIMENTÓ
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/10/la-torre-del-climento.html
La Josepeta era la pubilla de Cal Canyús, a Gavà. A pagès la filla, que ho havia d'heretar tot, no es casava amb un hereu, i pocs fills de "casa bona" acceptaven anar de gendre a una casa en la qual el seu paper seria secundari. La solució durant molts anys va estar casar la filla amb el mosso, generalment d'origen gascó.



MEMÒRIA DE SALVADOR PUIG ANTICH A GAVÀ.
Més informació http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/02/gava-fa-40-anys.html
Ja fa més de 40 anys que el règim dictatorial del general Franco va executar Salvador Puig Antich, després d'un judici sumaríssim, un consell de guerra sense garanties i amb moltes proves arreglades.




EL DIA QUE MOSSÈN CELESTINO EM VA SUSPENDRE RELIGIÓ
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/el-dia-que-mossen-celestino-em-va.html
Celestino Bravo, "l'arximandrita excels" com li deien carinyosament, fa més de 50 anys que està a la parròquia de Santa Maria de Sales, més coneguda com l'església del tobogan al Poblado Roca. Jo el vaig tractar els anys 74 i 75. 



dijous, 17 d’agost de 2017

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres.



Es pot fer circular seguint la ruta fins a Rocafort per girar cap a Talamanca, els trams són més durs i la distància total és de prop de 25 quilòmetres. La podeu trobar a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8862615

Iniciarem el camí a Talamanca, abans podeu visitar el seu castell romànic, l'església de Santa Maria del segle XII, el seu raval o una espectacular creu de terme del segle XVIII. També podeu trobar el memorial de la batalla de Talamanca el 1714.






A la part baixa del poble trobareu la indicació de la ruta que ens portarà fins a Mura, tot un seguit de camins i senders ben indicats ens facilitaran la ruta.

Al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobarem el poble de Mura, un indret amb un encant especial. Val la pena donar-hi un tom.


No us perdeu una ullada a l'església romànica de Sant Martí de Mura, originàriament del segle XI. 


Seguirem la ruta ben indicada per la Creu de la Vila. Per qualsevol dubte al Centre d'Informació de Mura trobarem bona informació, a més és el punt d'inici del recorregut.


El sender ben indicat ens portarà fins al Puig de la Balma. És una masia del terme municipal de Mura, a la comarca del Bages. Una part de la masia, la més antiga, està construïda sota mateix de la balma que dóna nom a la masia. És a 541,2 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble de Mura.






Si volem tornar a Mura, podem seguir el camí que porta cap a la carretera que uneix Mura amb Rocafort. La carretera seguirem el camí paral·lel a la Riera de Nespres, val la pena veure el Moli el Faure, abans d'arribar a Mura.



No marxeu sense visitar algunes de les tines de la zona. Durant segles, l'accidentada orografia de la zona va provocar l'aparició d'unes construccions singulars, les denominades tines, enmig de vinyes. Són el que en altres indrets de Catalunya es coneixen com a cups o trulls. Són instal·lacions per a transformar el most en vi i que habitualment estan situades a la masia o casa del pagès productor o a la mateixa finca.



Tines de Flaquer



DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. II PART.

Des de Safo de Lesbos, o les dones que excavaven a les mines de Gavà, sempre ha hagut dones que han tingut un paper molt diferent al que la ...