dissabte, 17 de febrer de 2018

HISTÒRIES DE GAVÀ (III PART)

 Tercera entrega amb nous petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 

Rambla Lluch, cap a 1960


Per accedir a la primera parthttp://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-i-part.html
Per accedir a ña segona part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-ii-part.html


ARRÒS AMB RATA DE LA MURTRA

Aquí a una anècdota molt especial que va afectar el meu avi, el Pepet, cap al 1915. Aquí ho explico: 
 http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/arros-amb-rata-de-la-murtra.html




LA HISTÔRIA DEL PEPET, L'HEREU DE CA LA GUINEU

El Pepet tenia poc més de 17 anys quan el van cridar per anar al front de guerra. Com prop de 30.000 joves van ser cridats per defensar a la república dels colpistes feixistes. Però van acabar sent carn de canó en una batalla que tan sols va precipitar el final de la guerra. Aquí ho explico: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/07/la-historia-del-pepet-lhereu-de-ca-la.html



QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. Aquí ho explico: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/05/quan-can-torello-era-el-parthenon-anys.html





EL DIA QUE ELS JOVES DE GAVÀ VAN ACABAR AMB LA COLLITA DE CARBASSES DEL POBLE

Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte. Aquí ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/el-dia-que-els-joves-de-gava-van-acabar.html 



TEMPS DE BUROTS

Sabeu que era un burot? Aquí ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/09/temps-de-burots.html



LA BODA DE LA PAELLA D'ARRÒS

De petit em va quedar gravada la història d'una tia meva que el dia de la seva boda el seu espòs li va tirar la paella d'arròs "pel cap". Aquí ho explico: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/09/la-boda-de-la-paella-darros.html 




L'AFAITAT A PAGÉS, AL GAVÀ DEL PASSAT

A pagès hi havia homes que s'afaitaven sols i altres que eren incapaços de fer-ho. Per què?. Aqui ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/05/lafaitat-pages-al-gava-del-passat.html  


dijous, 1 de febrer de 2018

RUTA IVORRA- SANTA MARIA DEL PRIORAT-TORÀ

Una ruta de prop de 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d'uns 150 metres. Ens mourem entre les comarques de l'Anoia i la Segarra. 



Iniciarem la ruta al municipi d'Ivorra, una antiga "vila closa" de la que destaca la seva torre de guaita, amb una restauració com a mínim polèmica.










A l'interior de l'església de Sant Cugat (s-XVIII) hi podem troba un retaule gòtic procedent de l'església de Santa Maria.




L'església de Santa Maria d'Ivorra es troba fora del municipi. Sobre una antiga construcció romànica, és en record del prodigi del Sant Dubte. Viquipèdia diu: "Segons la tradició oral un dia de 1010 a l'església de Sant Maria, situada al mateix lloc que l'actual santuari, deia missa el rector Bernat Oliver. Després de la consagració, el mossèn començà a dubtar de la presència de Crist en el pa i el vi. Això provocà que del calze brollés sang que tacà les tovalles de l'altar i arribà fins a terra. El bisbe de la Seu d'Urgell, Sant Ermengol d'Urgell portà el calze i les estovalles a Roma i obtingué per a Ivorra nombrosos privilegis i valuoses relíquies del papa Sergi I" 







Seguirem el camí cap a la cimentera LAFCA, ens portarà fins a Castellfollit de Riubregós. És un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l'Anoia; és d'origen medieval i nascut en terres de frontera.




Està al peu d'un castell que es troba en un estat lamentable, actualment en restauració.




També la seva torre de guaita ha tingut una restauració polèmica, encara que segurament per evitar la seva desaparició. 




Travessant el riu ens trobarem amb l'església romànica de Santa Maria del Priorat de Castellfollit (s. XI-XIV). 





Podem seguir fins a Torà (mireu ruta a Wikilocun municipi de la Segarra i que s'endinsa al Solsonès, per aturar-se i conèixer el seu immens territori.




Aqui podeu trobar diverses rutes per Torà: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/rutes-per-tora.html  Especialment Vallferosa, amb una restauració molt més aceptable: 




dimarts, 9 de gener de 2018

NAVÈS, RUTES PER LA VALL D'ORA

Amb motiu del tornado del diumenge 7 de gener del 2018, els mitjans de comunicació han citat el municipi amb sort diversa. Al Bages, a la província de Barcelona, alguns el nom era impossible d'entendre (És Navès, ni Navés, ni Navàs, ni Navas).




Navès és un municipi del Solsonès de menys de 300 habitants dispersos per un extens territori de prop de 150 quilòmetres quadrats. El seu patrimoni natural o històric és espectacular. Per anar-hi, des de Solsona i Cardona podem agafar carreteres en direcció a la Serra del Cadí que travessen el municipi. Aquí alguna mostra, la Vall d'Ora. 





Seguint la carretera Solsona en direcció Berga (C 26) trobarem una carretera en bon estat que puja paral·lelament al riu Aigua d'Ora. Uns 8 quilometres més amunt, ens trobarem el Molí-Museu de la Vall d'Ora. Prop hi trobarem els molins fariners i el pont romànic sobre el riu.

Per visitar el museu cal demanar-ho a l'ajuntament de Navès:   http://www.lleida.com/ecomuseu-de-la-vall-dora/qui-som








Prop d'aquí està un dels llocs on la llegenda situa la mort del compte Guifré el Pilós el 897. 








El lloc és punt de partida per diferents rutes per la zona. La més espectacular puja fins a la Serra de Busa amb uns tres quilòmetres hi ha un desnivell d'uns 600 metres, ruta ben senyalada amb claus i un tram amb escala.  Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-busa-la-vall-dora-2976482#wp-2976487






Paral·lelament al peu de la serra de Busa podem trobar la Ruta dels embocats, passa pels llocs on s'amagaven els que fugien de tots tipus de persecucions. Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-busa-solsones-terra-demboscats-emboscats-de-la-guerra-civil-de-13-a-16-anys-6983237

Balma del Xalet. 


Seguin la carretera al costat del riu entrarem a un camí en no gaire bon estat. A peu o amb cotxe val la pena seguir fins a arribar a Sant Pere de Graudescales. Enmig d'un paratge de gran bellesa natural trobem aquesta església romànica del segle X. També pot ser punt de partida per pujar a la Serra de Busa. 






Un altra ruta espectacular és la pujada a la serra de Busa, generalment des de Cases Altes al pantà de la Llosa del Cavall, també terme municipal de Navès. A la serra es pot pujar a través d'una via molt estreta que puja pel costat del castell de Basora, també a aquesta localitat. Aquí la ruta a la serra i la presó del Capolat:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html




dijous, 2 de novembre de 2017

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espai Solsonès Barroc són la millor mostra.




El barroc arriba a Catalunya a inicis del segle XVII, però al Solsonès esclata en ple segle XVIII quan ja les corrents il·lustrades i neoclàssiques li estaven guanyant terreny.

Possiblement l'obra més espectacular d'aquest període és el retaule del Santuari del Miracle al municipi de Riner. El seu autor, Carles Morató (1721-1780) és un dels millors representants d'aquest barroc tardà. Podem trobar obres seves al convent de Santa Teresa de Vic o al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva a Les Masies de Voltregà, El retaule de la verge del Claustre de Solsona va desaparèixer després d'un incendi.




El retaule del Miracle commemora la suposada aparició de la Mare de Déu nena el 1458. L'actual església es va fer sobre anteriors construccions gòtiques i renaixentistes, de les que es conserva el retaule del Pere Nunyes (clic) del 1530. 



El retaule està fabricat sobre fusta de pi i pollancre (Àlber), té una alçada de 23 metres i una amplada de 12.

Orgue del segle XVI






La web del Santuari (1) explica "
L'any 1747 s'iniciava la construcció del retaule, i en 1758-1759 s'amplià l'orgue amb un registre de clarins i baixons; i s'acabà el cambril. L'esgésia actual tindria, un cop acabada 38 metres de llarg per 29 d'ample i 26 d'alçada. Dóna entrada al temple, una bella portalada integrada per dues columnes dòriques que sostenen un frontó barroc. A la part superior de l'edifici s'obren tres grans galeries amb forma de tribuna amb balustrada de pedra. El temple consta interiorment d'una sola nau amb sis capelles laterals. En el prebisteri, dues portes laterals donen accés a la capella del Santíssim i a la sagristia. D'una gran cornisa arrenquen els arcs centrals, d'estil ogival, que aguanten la coberta i van a unir-se en quatre grans claus de volta. L'església del Miracle, malgrat restar inacabada des de 1820, representa un exemple d'arquitectura religiosa únic a Catalunya."














Sobre l'actual restaurant podem trobar l'Espai Barroc Solsonès (2). Un centre d'interpretació sobre aquest corrent artístic a aquesta comarca. Un lloc que ens ajuda a "descobrir un patrimoni historicoartístic excepcional, els retaules, els santuaris, els edificis parroquials i també els paisatges circumdants ens proposen un suggerent viatge en el temps, cap al món de les arts, és clar, i cap al més misteriós de les creences i conviccions dels nostres avantpassats dels segles XVII i XVIII." (2)




Veurem com vivia la gent, els seus gustos musicals, les seves pors, especialment representades pels exvots (clic) que ens recorden com les diferents confrontacions al nostre país els van fer patir.




Cal visitar a més l'oferta gastronòmica del nou restaurant, ara Obert TOTS ELS DIES de 09:00h a 17:00h. Telèfon: Telf:973 09 09 16:   https://www.facebook.com/restaurant.elmiracle/ 

(1) Web Santuari del Miracle: http://www.santuarielmiracle.com/pesglesia.php

(2) Web Solsonès Barroc:  http://www.solsonesbarroc.cat/

Imatges del Josep Menoyo, majoritariament. 





HISTÒRIES DE GAVÀ (III PART)

 Tercera entrega amb nous petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut.  Rambla Lluch, cap a 1960 Per accedir a la primera part :...