dimarts, 16 de novembre de 2010

SÌNDRIA, MELÓ I CARN DE CAVALL



Jo de petit tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi.


En acabar l'escola els meus pares no podien passar-se el dia intentant alimentar aquell sac d'ossos que era jo. Solució: cap al Santuari del Miracle amb els meus avis. Jo em vaig alliberar d'anar a treballar al camp de ben petit. En canvi el meu bon germà, que tragava tot el que li posaven, li va tocar anar-hi.

Per acabar-ho d'arreglar em donaven carn de cavall, tal era el meu estat anímic. Lògicament als anys 60 no era de poltre o de cavall jove, era d'animals que ja estaven ben durs. Per tallar la carn era necessari unes bones tissores, després venia el pitjor: fer que m'ho tragués. La carn de cavall la compraven a la tenda del carrer major, un petit tall el podia estar hores mastegant.  Desesperava a la família, per això ho mesclaven amb fruita amb l'esperança que tragués. Quina paciència tenien¡¡¡

El Pepet remugava pels costats, la paciència no era virtut seva. I la iaia Elvira, amb la seva infinita paciència, s' encarregava de tan impossible tasca. Un tall de carn podia començar a les dues i acabar a mitja tarda amb sort.

Recordo que va idear una forma per posar fi a aquella situació. La fruita m'agradava i un meló o una síndria em tornaven "ximplet". Vols carn?, després síndria. Però el "entre parèntesis" era més immens que el Sàhara.

A final l'evidència es va imposar. La carn de pollastre no tan sols era més barata, a més jo me la menjava. Per què sofrir tant. Vaig descobrir que els pollastres del Solsonès tenen un sabor diví. Gràcies a ells, vaig aprendre a córrer davant d'ells...



2 comentaris:

  1. ME ENCANTA LEOPOLD. QUE MARAVILLA. QUE BIEN EXPLICADO EN POCOS PARRAFOS. QUE TERNURA ME HA PRODUCIDO LEER ESTO. UN ABRAZO SALAO.

    ResponElimina

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...