ZEUS DIVÍ I TRAPELLA. (II)
Segona entrada: Semele, Leda i Dànae. Per accedir a la primera: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/12/zeus-divi-i-trapella-i.html
SEMELE
És la xicota que va aconseguir que Zeus parís a un noiet: Dionís. Però abans va exercir de tafanera.
Ella no tenia àvia i es feia la txula davant de la gelosa Hera, senyalant la magnífica cornamenta que li estava posant al seu cap. Però la divina esposa es va disfressar de velleta, qual madrastra de Blancaneus, i entabanar la seva rival: "No és Zeus, és el "butaneru". Demana-li que es mostri tal com és". "I la molt burra ho va demanar, ho va pregar, ho va exigir, ho .... I va quedar fregida a l'instant. (Zeus s'havia de transformar per tenir sexe amb mortals, ja que en la seva essència divina anava sempre acompanyat pels llamps.)
Com "per variar" estava prenyada, Zeus no fallava mai, Hermes va arrencar el fetus i el va inserir en Zeus que mesos després va parir a Dionís, '(dos cops nascut). També el noiet de les dues mares", una d'elles Zeus que no s'estava de res. I així de "juerguista" li va néixer el xicot.
LEDA
Caminava Leda, quina mania tenien aquestes xicotes, lleugera de roba, o més bé sense elles, prop del llac quan el sortit de Zeus la va veure. Aquest que no desaprofitava ocasió es va unir a un altre diví amant de la gresca: un tal Apol·lo, alies el "guaperes". Ell es va fer el cigne i l'altre una malèvola àguila que volia fer coses dolentes amb la seva carn.
Ella, que no s'empassava els culebrons olímpics, va picar i va socórrer al cigne que en agraïment la va violar, com Zeus mana.
Es nota que els que van crear les llegendes mitològiques no eren dones, ja que expliquen que Leda després de ser violada per un cigne diví li van quedar forces per tenir una rebolcada del carall amb Tíndaro, un rei lacònic que passava per allà. Lògicament va quedar prenyadísima. Tres mesos després va pondre dos ous i d'ells van sortir quatre fills, dos divins: Helena i Càstor, i dos mortals, Clitemnestra i Polux. Aquests creadors haurien fet carrera en els culebrons televisius actuals.
Després va venir el cine, van fer Troia i ho van canviar tot.
DÀNAE
Dànae era una princesa, filla d'un rei addicte als programes de bruixots endevinadors del canal de TV de l'Olimp. Un li va dir que un nét seu el mataria, i la pobra noia va ser tancada a una torre del castell.
Ella no volia ser menys i també anava lleugereta de roba dins del seu captiveri. Zeus, cosa rara, la va veure i el molt marrà va caure sobre ella en forma de pluja daurada. La noia no sols va quedar molt mulladeta, també divinament prenyada.
El rei veient que el seu cap perillava, ficà la mare i el fill en una barqueta i els deixà a la deriva al mig del mar. A petició de Zeus, Posidó calmà el mar i el corrent els portà a l'illa de Sèrifos, on foren acollits pel pastor Dictis. El seu germà Polidectes, rei de l'illa, s'enamorà de Dànae i envià Perseu a una perillosa missió per tindre-la captiva. El seu fill, tanmateix, aconseguí tornar i complir la venjança. Anys més tard, i després d'haver matat la Medusa i rescatat Andròmeda, anà a Larisa, on participà en uns jocs atlètics. Per accident, colpejà el seu avi amb una javelina o amb un disc i el matà. I és que els endevins del canal de tv de l'Olimp no eren com els d'ara.
SEMELE
És la xicota que va aconseguir que Zeus parís a un noiet: Dionís. Però abans va exercir de tafanera.
Ella no tenia àvia i es feia la txula davant de la gelosa Hera, senyalant la magnífica cornamenta que li estava posant al seu cap. Però la divina esposa es va disfressar de velleta, qual madrastra de Blancaneus, i entabanar la seva rival: "No és Zeus, és el "butaneru". Demana-li que es mostri tal com és". "I la molt burra ho va demanar, ho va pregar, ho va exigir, ho .... I va quedar fregida a l'instant. (Zeus s'havia de transformar per tenir sexe amb mortals, ja que en la seva essència divina anava sempre acompanyat pels llamps.)
Com "per variar" estava prenyada, Zeus no fallava mai, Hermes va arrencar el fetus i el va inserir en Zeus que mesos després va parir a Dionís, '(dos cops nascut). També el noiet de les dues mares", una d'elles Zeus que no s'estava de res. I així de "juerguista" li va néixer el xicot.
LEDA
Caminava Leda, quina mania tenien aquestes xicotes, lleugera de roba, o més bé sense elles, prop del llac quan el sortit de Zeus la va veure. Aquest que no desaprofitava ocasió es va unir a un altre diví amant de la gresca: un tal Apol·lo, alies el "guaperes". Ell es va fer el cigne i l'altre una malèvola àguila que volia fer coses dolentes amb la seva carn.
Ella, que no s'empassava els culebrons olímpics, va picar i va socórrer al cigne que en agraïment la va violar, com Zeus mana.
Es nota que els que van crear les llegendes mitològiques no eren dones, ja que expliquen que Leda després de ser violada per un cigne diví li van quedar forces per tenir una rebolcada del carall amb Tíndaro, un rei lacònic que passava per allà. Lògicament va quedar prenyadísima. Tres mesos després va pondre dos ous i d'ells van sortir quatre fills, dos divins: Helena i Càstor, i dos mortals, Clitemnestra i Polux. Aquests creadors haurien fet carrera en els culebrons televisius actuals.
Després va venir el cine, van fer Troia i ho van canviar tot.
DÀNAE
Dànae era una princesa, filla d'un rei addicte als programes de bruixots endevinadors del canal de TV de l'Olimp. Un li va dir que un nét seu el mataria, i la pobra noia va ser tancada a una torre del castell.
Ella no volia ser menys i també anava lleugereta de roba dins del seu captiveri. Zeus, cosa rara, la va veure i el molt marrà va caure sobre ella en forma de pluja daurada. La noia no sols va quedar molt mulladeta, també divinament prenyada.
El rei veient que el seu cap perillava, ficà la mare i el fill en una barqueta i els deixà a la deriva al mig del mar. A petició de Zeus, Posidó calmà el mar i el corrent els portà a l'illa de Sèrifos, on foren acollits pel pastor Dictis. El seu germà Polidectes, rei de l'illa, s'enamorà de Dànae i envià Perseu a una perillosa missió per tindre-la captiva. El seu fill, tanmateix, aconseguí tornar i complir la venjança. Anys més tard, i després d'haver matat la Medusa i rescatat Andròmeda, anà a Larisa, on participà en uns jocs atlètics. Per accident, colpejà el seu avi amb una javelina o amb un disc i el matà. I és que els endevins del canal de tv de l'Olimp no eren com els d'ara.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada