ERMITA SANT ROC, PINÓS.
Bon dia, Quim. Bon dia, Roc. Matem el gall, matem el gall. Mai més sentirem el seu co-co-ro-coc...
L'ermita de Sant Roc té els seus orígens a mitjans del segle XVIII, durant segles el 16 d'agost era lloc de trobada dels pagesos de la zona. Baixaven de les masies de Llobera, Pinós o Riner.
La festa consistia amb un ofici religiós en el qual es repartien panets que, deien prevenien molts mals. Despès un vermut en el qual hi havia més mans, que teca. Un cop crec que vaig arribar a poder tastar una patata de xurreria. Sota la roureda els pagesos dinaven i després feien la migdiada.
Cap a mitja tarda s'iniciava el ball a l'era. Un home-orquestra es posava a ballar i l'esplanada s'omplia de gent de totes les edats ballant. Però àvies i pares amb fills solters vigilaven, un bon partit els feia feliços, un/a sense dot aixecava totes les alarmes. Per als més joves era una de les últimes oportunitats per trobar parella, molts pares no els deixarien anar a les festes de Cardona i Solsona si no tenien una parella fiable.
Avui res indica el camí a l'ermita, l'antic passeig per la roureda va desaparèixer després de l'incendi.Per anar-hi a peu es pot sortir del Santuari de Miracle seguint el camí de ronda direcció Sant Gabriel. Travessarem la carretera pel costat de Solsona, allà un camí de terra ens hi aproparà, evitar el trencall cap a l'esquerra, va a la masia Casanoves. Anar i tornar poc més de 3 KM.
Veig que encara es manté la tradició, per avui està anunciat. "Al matí, missa i benedicció del pa a l'aire lliure; dinar i ball de tarda a l'aire lliure". Ni cita el nom de l'ermita, si del indret la masia d'Ainés. El terrible incendi de 1998 va destruir el retaule barroc de l'ermita.
L'ermita de Sant Roc té els seus orígens a mitjans del segle XVIII, durant segles el 16 d'agost era lloc de trobada dels pagesos de la zona. Baixaven de les masies de Llobera, Pinós o Riner.
 |
La festa consistia amb un ofici religiós en el qual es repartien panets que, deien prevenien molts mals. Despès un vermut en el qual hi havia més mans, que teca. Un cop crec que vaig arribar a poder tastar una patata de xurreria. Sota la roureda els pagesos dinaven i després feien la migdiada.
Cap a mitja tarda s'iniciava el ball a l'era. Un home-orquestra es posava a ballar i l'esplanada s'omplia de gent de totes les edats ballant. Però àvies i pares amb fills solters vigilaven, un bon partit els feia feliços, un/a sense dot aixecava totes les alarmes. Per als més joves era una de les últimes oportunitats per trobar parella, molts pares no els deixarien anar a les festes de Cardona i Solsona si no tenien una parella fiable.
Avui res indica el camí a l'ermita, l'antic passeig per la roureda va desaparèixer després de l'incendi.Per anar-hi a peu es pot sortir del Santuari de Miracle seguint el camí de ronda direcció Sant Gabriel. Travessarem la carretera pel costat de Solsona, allà un camí de terra ens hi aproparà, evitar el trencall cap a l'esquerra, va a la masia Casanoves. Anar i tornar poc més de 3 KM.
Veig que encara es manté la tradició, per avui està anunciat. "Al matí, missa i benedicció del pa a l'aire lliure; dinar i ball de tarda a l'aire lliure". Ni cita el nom de l'ermita, si del indret la masia d'Ainés. El terrible incendi de 1998 va destruir el retaule barroc de l'ermita.
 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada